|
 En
el
Gabinet
de
Psicologia
i
Salut
de
Montse
Valls
Giner,
oferim
també
teràpies
específiques
per
a
determinats
hàbits
perjudicials.
Alguns
d'aquests
hàbits,
estan
definits
com
malalties
físiques
i
emocionals
per l'OMS
(Organització
Mundial
de
la
Salut).
Podríem
definir-ho
com
"l'estat
de
necessitat
fisiològica
i
psicològica
a
una
substància
o a
una
pràctica,
més
enllà
del
control
voluntari",
però
cada
vegada
més,
es
consideren
també
perjudicials,
habituar-se
a
determinades
activitats
i /
o
persones,
per
tant
una
definició
més
adaptada
a la
realitat
del
moment
hauria
de
dir:
"és
una
necessitat
cap
a
una
substància,
activitat
o
relació
causa
de
la
satisfacció,
que
aquesta
produeix
a la
persona".
S'ha
de
considerar
així,
l'ús
descontrolat
i
imprescindible
de
qualsevol
substància
o
activitat.
Tenir
la
sensació,
que
sense
això
la
vida
no
té
sentit
o la
dedicació
sistemàtica
d'un
temps
exagerat
a
una
activitat.
Existeixen
per
tant
el
que
es
coneix
com
a
hàbits
a
substàncies,
(beguda,
tabac,
medicaments,
etc)
i
sense
substància
(ludopatia,
telèfon
mòbil,
xarxes
socials,
esport,
sexe,
etc)
i
també
les
emocionals
(parella,
pares,
determinada
persona,
etc)
En
els
hàbits
amb
substància,
hi
ha
un
component
físic
a
més
del
psicològica,
és
per
això,
que
quan
s'intenta
deixar,
poden
produir-se
reaccions
psicològiques
i
físiques
adverses importants.
En
el
cas
de
ser
emocionals,
no
existeix
substància,
però
existeix
"objecte"
ja
que
la
necessitat
sol
estar
dirigida
a
una
persona
en
concret,
per
la
qual
cosa
solen
ser
bastant
evidents.
Tant
els
que
són
amb
substància,
com
els
emocionals,
són
coneguts,
pràcticament,
arreu
del
món
i ja
sigui
per
mitjà
d'analítiques
o
per
l'observació
de
les
conductes
de
l'afectat,
relativament,
fàcils
de
determinar.
Si
són
sense
substància,
se
sol
trigar
més
temps
a
detectar-los,
atès
que
en
molts
casos
són
simplement
"exageracions"
de
comportaments
habituals,
valgui
com
a
exemple
l'excés
exagerat
d'ús
de
les
xarxes
socials.
En
el
cas
de
nens
i
adolescents,
aquests
comportament
a
les
xarxes
socials,
solen
començar
amb
els
jocs,
però
acaba
sent
"molt
important"
conèixer
el
que
diuen
d'ells
a
cada
moment.
En
els
jocs
se
senten
persones
"indestructibles",
que
juguen
amb
milions
de
jugadors,
que
acaben
sentint
com
"amics",
de
manera
que
acaben
oblidant
als
seus
amics
de
veritat,
els
de
la
vida
real,
o VR,
com
es
coneix
a
les
xarxes.
Arriba
un
moment
en
que
confonen
el
joc
amb
la
vida.
Quan
l'adolescent
té
un
"perfil"
en
què
puja
les
seves
fotos,
moltes
vegades
no
sap
on
són
els
límits
i ni
s'imagina,
que
pot
passar
amb
aquestes
fotos,
en
moltes
ocasions,
massa
íntimes.
Arriba
un
moment
en
què
si
tenen
molts
"M'agrada",
se
senten
importants
i
estimats
i si
no
els
aconsegueixen,
buits
i
infravalorats.
Arribarà
un
moment
en
què
l'únic
important
serà
el
que
succeeixi
a la
xarxa.
Si
han
de
romandre
un o
dos
dies
sense
poder
connectar-se
a la
xarxa,
apareixeran
signes
d'irritabilitat,
nàusees,
vertigen,
depressió
i
buit
existencial.
Entre
els
adults
passen
coses
semblants.
A
les
xarxes
passen
a
ser
altres
persones
i tenen
"rols"
diferents,
el
que
els
permet
fugir
dels
seus
problemes
quotidians.
Arriba
un
moment
en
que
aquests
"amics
virtuals",
passen
a
ser
l'únic
important.
A
causa
d'això,
acaben
abandonant
les
seves
relacions
familiars
i
amb
amistats
reals.
Moltes
vegades,
en
el
cas
dels
adults,
prenen
contracte
amb
les
xarxes
per
motius
professionals.
Amb
el
temps
al
veure
que
aquestes
ambicions
professionals
no
es
concreten,
acaben
submergint-se
en
un
món
virtual,
en
el
qual
si
poden
mostrar-se
o
sentir-se
com
triomfadors.
En
el
fons
no
ens
enganyen,
fixem-nos
en
el
nom
"XARXA".
És
com
si
llancessin
la
xarxa
i
pesquessin
peixos
per
a un
negoci,
que
mou
bilions
d'euros
a
l'any.
Igual
que
en
els
hàbits
amb
substància,
(tabac,
beguda,
etc.),
no
és
possible
deixar-ho
poc
a
poc.
S'ha
de
deixar
del
tot
d'una
sola
vegada.
Serà
l'única
manera
en
què
la
persona
tornarà
a
viure
de
manera
real
i
gaudint
de
la
vida.
 En
el
nostre
gabinet,
el
hàbits
perjudicials
que
es
tracten
són:
beguda,
tabaquisme,
ludopatia,
a
les
noves
tecnologies
com
mòbils,
Internet,
xarxes
socials,
videojocs, etc.
i
esport,
sexe,
persones,
etc.
Per
a
altres
substàncies
i de
vegades
la beguda,
només
s'ofereixen
teràpies
si,
prèviament,
s'ha
fet
tractament
mèdic
o
s'està
seguint
un
de
psiquiàtric.
La
teràpia
s'adaptarà
a
l'hàbit
concret
i al
perfil
psicològic
de
la
persona
i
s'utilitzaran
les
tècniques
i
eines,
més
adequades
per
aconseguir
en
el
menor
temps
possible
la
rehabilitació.
Si
s'estima
adequat
al
perfil
del
pacient,
s'utilitzaran
la
hipnosi
i
les
tècniques
de
relaxació,
ja
que
són
les
que
major
rapidesa
de
resposta
solen
oferir
per
a
aquest
tipus
de
problemes.
Veure
Respostes
a
Preguntes
Freqüents
|
