Glossari de Psicologia i Psiquiatria 02 - Gabinet de Psicologia i Salut de Montse Valls

Des d'aquestes pàgines, el nostre gabinet, posa a la teva disposició la descripció de les simptomatologies dels trastorns i malalties més comunes de la ment. Has de saber, que aquesta relació, és merament informativa i en cap cas s'hauria d'utilitzar per establir diagnòstics, ja que aquesta missió és potestativa, només, dels professionals qualificats per a això.

Per fer més senzill el seu ús, aquesta relació, està ordenada alfabèticament. Si coneixes el nom del trastorn o malaltia que t'interessa, fes clic sobre la lletra amb què el seu nom comença, al menú següent, per anar a la pàgina que la conté.

| A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | X | Y | Z |

O si ho prefereixes, busca directament el nom, que t'interessa en la relació alfabètica de tots els trastorns o malalties que contemplem en aquest glossari i que et mostrem a continuació:

INICIAL	NOM	CARACTERÍSTIQUES I SIMPTOMATOLOGIA	TRACTAMENT HABITUAL
B	BESTIALISME (ZOOFÍLIA) Tornar al menú	Consisteix en l'obtenció de plaer sexual en la relació amb animals. Els més comuns: gossos, cabres, gallines, etc. És més habitual en persones de baix nivell cultural i en ambients rurals.	El tractament és psiquiàtric i farmacològic i es pot complementar, en alguns casos, amb teràpia psicològica.
	BLOQUEIG DE PENSAMENT Tornar al menú	És un trastorn del pensament extrem. Gairebé no es pot pensar. La major part d'afectats, pateixen causes neurofisiològiques, encara que poden existir també causes mentals.	El tractament pot ser neurofisiològic, neurològic o psiquiàtric en funció de la patologia associada.
	BRADILÀLIA Tornar al menú	És un trastorn del pensament, que provoca lentitud exagerada a l'hora de parlar. Pot ser degut a causes neurofisiològiques i / o mentals.	El tractament pot ser neurofisiològic, neurològic o psiquiàtric en funció de la patologia associada.
	BRADIPSÍQUIA Tornar al menú	Aquest trastorn del pensament produeix pensament lent i dificultós. Encara que és propi d'estats depressius, pot així mateix obeir a un problema neurofisiològic.	El tractament pot ser psiquiàtric o neurofisiològic en funció de l'origen del trastorn.
	BULÍMIA Tornar al menú	Aquest trastorn de l'alimentació, provoca un increment patològic de la fam, que condueix a l'obesitat. En moltes ocasions és causa secundaria d'altres patologies físiques o mentals. Dins dels trastorns mentals que la produeixen es troben la mania i l'ansietat. Sol ser més freqüent en dones i generalment s'associa a altres conductes complementàries com la provocació del vòmit. Pot combinar-se amb anorèxia, en aquest cas es produeixen èpoques de sobrepès i altres d'extrema primesa. Hi ha una àmplia connexió entre la bulímia i els trastorns afectiu depressius, per la qual cosa en moltes ocasions poden resultar efectius els antidepressius	El tractament és psiquiàtric i farmacològic i se sol acompanyar de teràpia psicològica.
C	CATATONIA Tornar al menú	Es tracta d'una síndrome psicomotor, que inclou catalèpsia, negativisme, estupor, mutisme i rigidesa muscular. El més característic és la *catalèpsia, que consisteix en actitud immòbil i rigidesa muscular, de manera que si a qui la pateix se li col·loca un membre en posició incòmoda o antigravitatòria, el subjecte no recuperarà la posició original (flexibilitat cèria). Se sol observar també l'obediència automàtica, en la qual es produeix ecopràxia (còpia de moviments de l'interlocutor), ecolàlia (còpia de paraules de l'interlocutor), ecomimia (còpia de gestos de l'interlocutor). El negativisme*, pot ser actiu (apareix en obligar a l'afectat a fer alguna cosa) o passiu (actitud passiva sistemàtica de l'afectat). Les causes habituals són: Esquizofrènies catatòniques, alteració de ganglis basals i quadres de patologies neurològiques, o per l'ús de tòxics i abús farmacològic.	El tractament és psiquiàtric i farmacològic en la major part de casos, encara que pot ser neurològic o fisiològic en funció de l'origen del trastorn
	CIRCUMSTANCIALITAT Tornar al menú	És un trastorn del contingut del pensament on es perd la capacitat de sintetitzar. Hi ha un detallisme innecessari, que distreu el tema realment important.	El tractament és psiquiàtric
	CONDUCTES AGRESSIVES Tornar al menú	Les conductes agressives, podem dividir-les en dos grups: La *heteroagressives, en aquestes l'agressivitat es dirigeix a l'exterior; impliquen destrucció, humiliació, i opressió a partir d'actes o paraules, expressades de manera directa (insults, humiliacions, crits, etc.) o subtil (ironies, acudits, indiferència, etc.), podent arribar en la seva forma més extrema a la violència, que és una manifestació física i oberta de l'agressivitat i les autoagressives* en què l'agressivitat es dirigeix contra el propi subjecte i va des *mutilacions* fins a les *conductes suïcides*, que mereixen un tractament independent.	El tractament és en general psiquiàtric i farmacològic, en moltes ocasions amb suport de teràpia psicològica.
	CONDUCTES SUÏCIDES Tornar al menú	Les conductes suïcides, incloses dins de les autoagressives, configuren el nivell més extrem de la autoagressivitat i poden ser a causa de depressions endògenes, esquizofrènies, trastorns de tipus histèric, en aquest cas la conducta és més comunicativa i manipulativa que real, però en moltes ocasions arriben a assolir un èxit, potser no desitjat. Finalment hi ha un factor desencadenant que són malalties físiques, que comportin gran dolor, on l'afectat pot prendre la decisió de suïcidar per eliminar el sofriment, pot també ocórrer en alguns trastorns obsessius on l'afectat vegi amb claredat l'absurd de les seves conductes i la degeneració que pateix i decideixi posar-hi fi. Pot així mateix ser conseqüència de l'ús de tòxics.	El tractament és psiquiàtric i farmacològic, en moltes ocasions amb suport de teràpia psicològica. En molts casos pot requerir ingrés hospitalari.
	CONGELACIÓ DE LA MÍMICA Tornar al menú	És l'expressió màxima de la disminució d'expressió facial. Sol donar-se en parkinson, depressions endògenes i esquizofrènies catatòniques.	El tractament neurològic i/o és psiquiàtric i farmacològic i sol requerir hospitalització.
	COPROFÀGIA Tornar al menú	Consisteix en la ingesta d'excrements. Es complementa amb actes com empastifar la cara amb els mateixos. Es dóna en oligofrènies i demències, on el pacient retrocedeix en els nivells d'evolució personal. Pot donar-se també en quadres masoquistes greus.	El tractament és psiquiàtric i farmacològic i pot ser necessari l'internament de l'afectat.
	COPROFÍLIA Tornar al menú	És l'obtenció de plaer sexual en la manipulació d'excrements. Pot ser deguda a conductes psicòtiques o demències.	El tractament és psiquiàtric i farmacològic i pot ser necessari l'internament de l'afectat
	CRISI D'ANGOIXA Tornar al menú	VEURE ANGOIXA (NEUROSIS D'ANSIETAT - CRISI D'ANGOIXA)
	CRISI EPILÈPTICA Tornar al menú	Les crisis epilèptiques són conseqüència d'una malaltia nerviosa i es manifesten en forma de convulsions i pertorbació o pèrdua del sentit.	El tractament és neurològic i farmacològic i en alguns casos quirúrgic.
D	DEPRESSIÓ ENDÒGENA Tornar al menú	El malalt es va deprimint i pot arribar un moment en què tota activitat queda en suspens. Sol ser difícil que respongui a les preguntes que se li formulin. Es coneix també com depressió major. L'humor depressiu, arriba a l'estat més desesperat i hi ha risc de suïcidis. Existeix també inhibició psicomotriu important, estupor, tot i que en alguns casos pot existir exaltació del moviment. Es donen trastorns del pensament (deliris: idees delirants de ruïna i culpa). Se sol acompanyar amb insomni de segona hora (despertar precoç). Variacions diürnes i estacionàries (solen ser pitjors matins i la primavera i la tardor). Hipotensió. Pèrdua de gana sexual. Tristesa profunda i persistent. Pèrdua de pes. Pèrdua de la regla. Mal de cap. Mal d'esquena. Hi ha una clara diferència entre l'etapa depressiva i les etapes de normalitat. Es considera que hi ha factors hereditaris. És típica en les psicosis maniacodepressives. Es divideixen en bipolars (hi ha alternança entre fases depressives i fases maníaques o d'eufòria), els episodis són més curts i unipolars, es donen més en dones, hi ha sola la depressió i els episodis són més prolongats.	El tractament és psiquiàtric i farmacològic amb antidepressius i en les bipolars amb sals de liti. Pot ser necessari l'internament en alguns casos. En casos de risc de suïcidi i en quadres molt profunds es poden usar electroxocs.
	DEPRESSIÓ EXÒGENA Tornar al menú	Coneguda també com reactiva, és de menor intensitat que la depressió endògena i és conseqüència de la resposta a determinats estímuls externs. La tristesa no és tan intensa. Hi ha preocupació però les idees no són tan negres. L'efecte depressiu va acompanyat d'ansietat. L'insomni, si existeix, és de primera hora o de despertar freqüent. No hi ha ritmes circadiaris. Les variacions van lligades a les contingències de la vida. No hi ha grans diferències entre les èpoques de normalitat i les de depressió. No es manté prevalença en fills.	El millor resultat en tractament, s'obté amb les teràpies psicològiques. No hi ha gran eficàcia en l'ús d'antidepressius i els electroxocs no produeixen efecte.
	DESPERSONALITZACIÓ Tornar al menú	És una manifestació típica de l'esquizofrènia, on l'afectat té sensacions creixents de sentir estrany a si mateix. Aquestes sensacions de canvi, es poden notar a nivell físic, gestual i fins i tot mental. Un dels comportaments més habituals és el conegut com a signe del mirall, on l'afectat passa hores davant del mirall, examinant per veure si ha canviat. Pot arribar a la pèrdua d'identitat, acompanyada de grans angoixes. És un "nou estar en el món", que no s'identifica amb el seu anterior. Podent arribar així a idees delirants d'acceptació d'un personatge (creure que Napoleó, Hitler, etc.) La despersonalització, encara que generalment es desencadena amb l'esquizofrènia, pot sorgir també en algunes histèries, neurosi, lesions cerebrals, intoxicacions per consum de narcotics, etc.	El tractament és psiquiàtric i farmacològic. En alguns casos pot ser neurològic. En altres pot ser útil la teràpia psicològica de suport.
	DISFUNCIÓ ERÈCTIL Tornar al menú	És la manca d'erecció, deguda a l'ansietat. Hi pot haver casos on el problema sigui fisiològic	Un cop descartats els problemes orgànics, el millor per tractar la disfunció erèctil són les teràpies psicològiques i / o sexològiques
	DISGREGACIÓ Tornar al menú	La disgregació, és un trastorn del pensament, que es caracteritza per la formació il·lògica de l'estructura d'unió de frases. Dit d'una altra manera les frases, cadascuna d'elles, estarà correctament construïda, però s'unirà a una altra frases de manera il · lògica (per exemple: El rellotge marca les 7, està molt dolça, té quatre potes). S'ha perdut la lògica de les associacions.	El tractament és neurològic, farmacològic o psiquiàtric o la combinació de tots.
	DISLÈXIA Tornar al menú	Es dóna en nens. No poden llegir, encara que el quocient intel·lectual sigui normal o fins i tot alt. Sol ser conseqüència d'immaduresa en zones terciàries. Pot ser també hereditària.	Treball intensiu específic de les zones immadures. Pot requerir tractament psicològic o psiquiàtric.
	DISPROSÒDIA Tornar al menú	Està catalogada dins de les afàsies (alteracions del llenguatge), consisteix en l'alteració del to de la parla, podent arribar a semblar accent estranger. El seu origen sol ser una lesió cerebral.	El tractament és neurològic.
	DISTÍMIA Tornar al menú	Es caracteritza pels problemes existents per a la regulació de l'estat d'ànim. (Ex: Tant està amable com hostil). Està emmarcat en les depressions neuròtiques, però pot ser conseqüència també de l'epilèpsia.	El tractament sol ser psiquiàtric i farmacològic, però pot ser també neurològic. En alguns casos pot resultar d'utilitat el suport psicològic.
E	ECOLÀLIA Tornar al menú	És un trastorn del ritme del pensament consistent en la repetició especular del que diu l'entrevistador. És una forma de verbigeració en què es repeteix de manera immediata i automàtica el que s'acaba de sentir. Generalment el seu origen està emmarcat en els trastorns psicòtics.	El tractament és psiquiàtric i farmacològic.
	EJACULACIÓ PRECOÇ Tornar al menú	Aquest trastorn masculí, es caracteritza per l'aparició de l'orgasme amb excessiva rapidesa i és motiu de frustració en la relació de parella. Pot aparèixer de dues maneres: Aconsegueixen la penetració i ejaculen de manera gairebé immediata, o ejaculen abans de la penetració. És un trastorn generalment associat a l'ansietat i sol haver condicionament fòbic, de manera que quan els passa una vegada, els queda en la ment i alhora següent reproduiran el problema.	El tractament és psicològic i / o sexològic.
	EJACULACIÓ RETARDADA Tornar al menú	En aquest trastorn sexual masculí, l'orgasme i l'ejaculació es retarden de forma important. Les causes que el provoquen, poden ser orgàniques, per consum de beguda o narcotics, a causa de certs medicaments i psicològiques.	El tractament és psicològic i / o sexològic, en els casos l'origen sigui psicològic. En trastorns de tipus orgànic, el tractament és mèdic. En casos d'abús de beguda i / o narcotics, només remetrà, després d'efectuar una desintoxicació i abandonar el consum. En els casos d'ingesta de medicaments, generalment hauran estat advertits pel facultatiu, que els hagi prescrit i el quadre remetrà en finalitzar la necessitat de prendre'ls.
	ENURESI Tornar al menú	Quan un nen de més de 4 o 5 anys, segueix mullant el llit a la nit, podem considerar que existeix aquest trastorn. Sol ser més freqüent en nens que en nenes. Pot presentar-se en dues formes: - Primària (mai ha deixat de mullar el llit). - Secundària (després d'un període, que ha de ser de diversos mesos, de no mullar el llit es repeteix el problema). Quan el problema és en nens petits, sol sempre tenir causes psicològiques. Si es produeix en adults, poden existir causes orgàniques	El tractament més habitual, és la teràpia psicològica
	EPILÈPSIA Tornar al menú	VEURE CRISI EPILÈPTICA
	ESCOPOFÍLIA (VOYEURISME) Tornar al menú	És un trastorn en el qual l'afectat obté plaer sexual mitjançant l'observació d'actes sexuals d'altres persones. En els casos més greus, pot ser l'única manera a través de la qual poden obtenir aquest plaer.	El tractament és psicològic i / o psiquiàtric
	ESQUIZOFRÈNIA CATATÒNICA Tornar al menú	Les esquizofrènies, són malalties psicòtiques cròniques. Qui les pateix, no sol tenir consciència de la seva malaltia i perden la lògica universal de les coses. Encara que, amb tractament, es pot frenar la simptomatologia i proporcional una vida pràcticament normal a l'afectat, sempre està latent el fantasma de la recaiguda. L'esquizofrènia catatònica es caracteritza principalment a alteracions de la motricitat, sempre de manera involuntària.. Pot ser bàsicament en dues formes: Inhibició catatònica (el moviment disminueix o fins i tot desapareix per complet, generant-se rigidesa muscular i catalèpsia) i Excitació catatònica (hi ha moviments ràpids i intensos completament descontrolats, que en casos extrems poden fins i tot provocar aturades cardíaques deguts a l'esforç)	Tractament psiquiàtric i farmacològic i en alguns casos amb electroshocks.
	ESQUIZOFRÈNIA HEBEFRÈNIA Tornar al menú	Les esquizofrènies, són malalties psicòtiques cròniques. Qui les pateix, no sol tenir consciència de la seva malaltia i perden la lògica universal de les coses. L'esquizofrènia hebefrènica, també anomenada desorganitzada, se sol presentar cap als tretze o catorze anys. Evoluciona com un procés i els símptomes són desorganitzats, (positius i negatius). Els nivells en aquest tipus d'esquizofrènia, poden avançar molt ràpid i en un termini d'uns quatre anys, haver provocat uns deterioraments molt elevats. La resposta als tractaments és molt baixa.	Tractament psiquiàtric i farmacològic i en alguns casos amb electroxocs. Generalment amb resultats molt pobres.
	ESQUIZOFRÈNIA PARANOIDE Tornar al menú	Les esquizofrènies, són malalties psicòtiques cròniques. Qui les pateix, no sol tenir consciència de la seva malaltia i perden la lògica universal de les coses. L'esquizofrènia paranoide, sol posar-se de manifest entre els quinze i els trenta anys. Té dos grups de símptomes: Els primaris, negatius o deficitaris, els símptomes més importants són l'apatia, l'autisme, la indiferència afectiva i el trastorn d'associacions. I els positius, secundaris o productius, que agrupen les al·lucinacions i les idees delirants.	Tractament psiquiàtric i farmacològic i en alguns casos amb electroxocs. Encara que generalment hi ha un deteriorament de l'afectat que es va incrementant a mesura que pateix brots o passen els anys.
	ESQUIZOFRÈNIA SIMPLE Tornar al menú	Les esquizofrènies, són malalties psicòtiques cròniques. Qui les pateix, no sol tenir consciència de la seva malaltia i perden la lògica universal de les coses. En l'esquizofrènia simple, l'evolució és de tipus processal. El malalt perd els seus hàbits, les seves amistats, es va tancant en si mateix. Desapareix qualsevol projecció de futur. Hi ha una apatia progressiva i autisme. No sol tenir conductes delirants, encara que poden existir de manera dissimulada. Els que estan afectats per aquesta malaltia, tendeixen a portar vides dependents, ja sigui de la família, d'una institució o sinó porten vides marginals, com la prostitució, la mendicitat, etc.	Tractament psiquiàtric i farmacològic i en alguns casos amb electroxocs.
	ESTEREOTÍPIES Tornar al menú	Aquest tipus d'afàsia, és un trastorn del llenguatge, produït per una lesió al cervell. Consisteix en la repetició d'una paraula o una síl·laba.	El tractament és neurològic.
	ESTUPOR Tornar al menú	En aquest trastorn el malalt perd la capacitat de resposta davant estímuls externs. Provoca un conjunt de símptomes, el principal element és la reducció o absència de les funcions de relació (parla, motilitat). Pot incloure signes clínics de mutismes, respostes estranyes a la calor i al fred, trastorns en la micció, en la defecació i alimentació, catalèpsia, negativisme. Les causes més habituals són: esquizofrènies, trastorns afectius, histèries, depressions endògenes.	El tractament és psiquiàtric i farmacològic
	EXHIBICIONISME Tornar al menú	Aquest trastorn de la conducta sexual, consisteix en l'obtenció de plaer sexual, per mitjà de l'exhibició de l'òrgan sexual a una persona del sexe contrari en llocs públics, o de manera imprevista. Els que pateixen aquest trastorn, que en molt major mesura afecta el sexe masculí, són persones amb vides sexuals molt inhibides, que encara que siguin objecte de crítica i escàndol, solen ser inofensius. No hi ha cap connexió amb el violador. Solen buscar ajuda, només si se'ls descobreix o es fereix la seva autoestima.	El tractament és psiquiàtric i / o psicològic.

GLOSSARI DE PSICOLOGIA I PSIQUIATRIA