HERBES VERTIBÓ 15 - VALERIANA

Envàs amb aproximadament 100gr.

Descripció botànica:
La valeriana, herba gatera, orella de llebre, valeriana major, valeriana vera o valeriana oficinal és una herba de la família de les Valerianàcies.La valeriana vera és una planta herbàcia, perennes i robusta que mesura fins a dos metres d'alçada. Tenen una tija vivaç, buida, acabalada, erecta, robusta, glabre o pubescent.
Les fulles estan oposades a la tija (a parells de 6 a 10), en roseta a la base i són compostes, pinnades (pinnatisectes), segmentades, de color verd fosc i amb inflorescències terminals. El seu gust és extremadament amarg. Diferenciem les fulles superiors de les inferiors perquè les primeres són sèssils i oposades i les últimes generalment són peciolades i basals. Les fulles estan foliolades amb uns folíols grans, ovalats o lanceolats, enters o forts i desigualment dentats.
El rizoma és curt, de 8 a 15 rels fines i d'estolons. És de color marró clar a l'exterior i blanquinós a l'interior, cilíndric i de 2 a 5 cm de llarg per 1,5 a 3 cm d'ample. Les rels són fines: de 10 cm de llarg per 1-3 mm d'ample, blanquinoses i carnoses. Deixen una característica olor desagradable a l'assecar-se.
En quant als òrgans reproductors, tenim que és una planta hermafrodita. Les inflorescències (de tipus curimba) es situen en cima i tenen flors pentàmeres, generalment rosades però també blanques. Mesuren entre 5 i 12 cm d'amplada i presenta una forma aplanada. Són denses, ramificades i formades per força flors.
La valeriana floreix entre els mesos de maig i juliol. Les flors són petites, sèssils i amb un calze que es desenvolupa quan es realitza el procés de la fructificació, ja que està enrotllat cap a l'interior quan la planta floreix. La corol·la té forma d'embut, és de color blanca o rosada, és pentalobulada i de tub inflat a la base. L'androceu està format per tres estams fusionats al tub de la corol·la. El gineceu és tricarpelar i té un ovari ínfer que forma un fruit. El fruit és un fruit sec que conté una llavor d'uns 3 mm. És aqueni, ovoide, estriat, llarg i oblong.

Aplicacions i efecte:
Segons la ESCOP (The European Scientific Cooperative On Phytoteraphy), els usos medicinals reconeguts de la valeriana són:Facilitació de la son en casos d'insomni: els resultats no acostumen a veure's tan ràpidament com en els psicofàrmacs però, a diferència d'aquests, no produeix dependència, alteració dels reflexes ni embotament matinal.
Trastorns d'ansietat.
La prescripció mèdica a nens menors de 12 anys queda sota decisió professional.
Els usos etnomedicinals i populars de la valeriana són:Sedant, inductor de la son, antiespasmòdic, anticonvulsiu, per a contractures musculars, diürètic, antitossiu, pels dolors premenstruals i mal de cap.
Vitiligen: al Marroc la valeriana forma part d'una fórmula per a combatre el vitiligen en forma de crema, juntament amb sulfat de coure i grassa de cabra entre altres.
A Mèxic la valeriana s'utilitza per a combatre l'alcoholisme i la drogaddicció, neuràlgies i epilèpsies.

VEURE VÍDEO COM PREPARAR UNA INFUSIÓ: