|
|
GLOSSARI
DE PSICOLOGIA I PSIQUIATRIA |
|
|
|
Des
d'aquestes
pàgines,
el
nostre
gabinet,
posa
a la
teva
disposició
la
descripció
de
les
simptomatologies
dels
trastorns
i
malalties
més
comunes
de
la
ment.
Has
de
saber,
que
aquesta
relació,
és
merament
informativa
i en
cap
cas
s'hauria
d'utilitzar
per
establir
diagnòstics,
ja
que
aquesta
missió
és
potestativa,
només,
dels
professionals
qualificats
per
a
això.
Per fer més senzill el seu ús, aquesta relació, està ordenada
alfabèticament. Si coneixes el nom del trastorn o malaltia que
t'interessa, fes clic sobre la lletra amb què el seu nom comença, al
menú següent, per anar a la pàgina que la conté.
|
A |
B |
C |
D
|
E |
F
|
|
G
|
H |
I |
J |
K |
L |
|
M |
N |
O |
P |
Q |
R |
|
S |
T |
U |
V |
X |
Y |
Z |
O si ho prefereixes, busca directament el nom, que t'interessa en la
relació alfabètica de tots els trastorns o malalties que contemplem en
aquest glossari i que et mostrem a continuació:
A
AFÀSIA
AFÀSIA BROCA
AFÀSIA DE CONDUCCIÓ
AFÀSIA SENSORIAL
AFECTIVITAT INADEQUADA
AGITACIÓ
AGNÒSIA DE COLORS
AGNÒSIA D'IMATGES
AGNÒSIA D'OBJECTES
AGNÒSIA DIGITAL
AGNÒSIA ESPACIAL UNILATERAL
AGNÒSIA VISUOESPACIAL
ANOSOGNÒSIA
AGORAFÒBIA
AGRAFIA FONOLÒGICA
AGRAFIA PROFUNDA
AGRAFIA SUPERFÍCIE
ALCOHOLISME
ALGOLAGNIA (SADOMASOQUISME)
ALÈXIA AGRAFIA
ALÈXIA AMB AFÀSIA
ALÈXIA ESPACIAL
ALÈXIA PURA
ALEXITÍMIA
AL·LUCINACIONS
AL·LUCINACIONS EXTRACÀMPIQUES
AL·LUCINACIONS INDUÏDES
AL·LUCINOSIS
AMNÈSIA
ANGOIXA (NEUROSI D'ANSIETAT - CRISI D'ANGOIXA)
ANGOIXA (NEUROSI D'ANSIETAT - TRASTORN D'ANGOIXA)
ANHEDÒNIA
ANOMIA
ANORÈXIA PRIMÀRIA
ANORÈXIA SECUNDARIA
ANORGÀSMIA
ANOSOGNÒSIA
ANSIETAT (NEUROSI D'ANSIETAT)
APRÀXIA CONSTRUCTIVA
APRÀXIA IDEATÒRIA
APRÀXIA IDEOMOTRIU
APRÀXIA MELOCINÈTICA
APRÀXIA VESTIT
APROSÈXIA
APROSÒDIA
ASIMBÒLIA
ASOMATOGNÒSI
AUTISME
AUTOSCÒPIA |
|
|
|
|
Nom |
AFÀSIA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
L'afàsia consisteix en
alteracions del llenguatge degudes a una lesió central focal.
Poden provocar diversos tipus de
respostes, en funció de la lesió:
- Supressió del llenguatge -
Reducció - Taquilàlia - Estereotípies - Perseveracions -
Anomia - Disprosòdia
S'agrupen en diversos tipus
d'afàsies:
- Afàsia de Broca - Afàsia
sensorial - Afàsia de conducció
|
Tractament
Habitual |
El seu tractament és
neurològic i de vegades es complementa amb teràpia
logopèdica, a criteri del neuròleg |
|
|
Nom |
AFÀSIA BROCA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
Consisteix en una lesió en
l'àrea de Broca, (terç posterior de la primera circumvolució
frontal. Hemisferi esquerre)
Provoca: Pèrdua del llenguatge o
parla entretallada, Estereotípies, entonació bastant
comunicativa, comprensió bona o acceptable, intens
agramatisme, llenguatge telegràfic, apràxia bucofonatòria
(la voluntat no arriba a organitzar la funció motriu)
(incapacitat de moure els òrgans de fonació)
|
Tractament
Habitual |
El seu tractament és
neurològic i de vegades es complementa amb teràpia
logopèdica, a criteri del neuròleg.
|
|
|
Nom |
AFÀSIA DE CONDUCCIÓ
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
La lesió es troba en el
còrtex post-central.
Les respostes provocades són:
Dificultat en la repetició, expressió fluïda, parafàsies
fonològiques, aproximació fonètica, es manté una bona
comprensió.
|
Tractament
Habitual |
El seu tractament és
neurològic i de vegades es complementa amb teràpia
logopèdica, a criteri del neuròleg.
|
|
|
Nom |
AFÀSIA SENSORIAL
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
La lesió es produeix a la 3a
circumvolució temporal.
Provoca un quadre totalment
oposat a l'Afàsia de Broca, de manera que en qui la pateix,
es produeix: Incapacitat per comprendre el que se li diu,
l'expressió és fluent, hi ha parafàsies, anosognòsia (no ser
conscient de parlar malament), anomia , falla la repetició,
pèrdua del sentit de les paraules, el subjecte llegeix
malament i no comprèn el que llegeix, l'escriptura conserva
el grafisme (les lletres estan ben fetes, però no
construeixen paraules)
|
Tractament
Habitual |
El seu tractament és
neurològic i de vegades es complementa amb teràpia
logopèdica, a criteri del neuròleg.
|
|
|
Nom |
AFECTIVITAT INADEQUADA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
Consisteix en la presència
de sentiments incongruents a la situació que els ha
provocat. Per exemple tristesa davant d'una situació
d'alegria.
Aquest trastorn de
l'afectivitat, sol aparèixer com a conseqüència de
l'esquizofrènia, encara que pot estar produït per altres
quadres psicòtics o per tòxics.
|
Tractament
Habitual |
El tractament és psiquiàtric
i farmacològic.
|
|
|
Nom |
AGITACIÓ
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
Consisteix en una
hiperactivació psíquica i motora, es produeix una ràpida
successió de moviments, gestos i impuls a passejar o córrer,
que encara que poden ser més o menys intencionals, sovint no
tenen un objectiu estable comú.
Hi pot haver un estat afectiu
ansiós, colèric o eufòric.
Sol haver-hi un potencial
agressiu cap a si mateix o cap als altres, la qual cosa fa
necessària l'atenció urgent i en molts casos el ingrés
hospitalari.
Les causa més habituals són:
Agitacions reactives enfront de factors farmacològics i/o
tòxics (narcotics, beguda, etc)
|
Tractament
Habitual |
El tractament és psiquiàtric
i farmacològic.
|
|
|
Nom |
AGNÒSIA DE COLORS
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És una falla del
coneixement, a causa de lesions o problemes neuronals
darrere de la fissura de Rolando.
L'alteració que produeix, és la
incapacitat per reconèixer els colors.
|
Tractament
Habitual |
El tractament és neurològic
|
|
|
Nom |
AGNÒSIA DE IMATGES
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És una falla del
coneixement, a causa de lesions o problemes neuronals
darrere de la fissura de Rolando.
L'alteració que produeix, és la
incapacitat per reconèixer els objectes que s'estiguin
veient.
|
Tractament
Habitual |
El tractament és neurològic
|
|
|
Nom |
AGNÒSIA DE OBJECTES
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És una falla del
coneixement, a causa de lesions o problemes neuronals
darrere de la fissura de Rolando.
L'alteració que produeix, és la
incapacitat per reconèixer els objectes. Per exemple si
se'ls dóna una taronja no són capaços de reconèixer-la fins
que perceben la seva olor o el sabor.
|
Tractament
Habitual |
El tractament és neurològic
|
|
|
Nom |
AGNÒSIA DIGITAL
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És una falla del
coneixement, a causa de cops o trastorns.
L'alteració que produeix aquest
tipus d'agnòsia, provoca la incapacitat per saber quin dit
se li està tocant, oblida completament una mà, sobretot si
hi ha dos estímuls a la vegada.
|
Tractament
Habitual |
El tractament és neurològic
|
|
|
Nom |
AGNÒSIA ESPACIAL UNILATERAL
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És una fallada del
coneixement, a causa de lesions o problemes neuronals.
L'afectat, prescindeix d'un
hemisferi visual, no ho capten. Obvien una zona del pla,
generalment l'esquerra.
|
Tractament
Habitual |
El tractament és neurològic
|
|
|
Nom |
AGNÒSIA VISUOESPACIAL
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És una falla del
coneixement, a causa de lesions o problemes neuronals.
Es produeix la incapacitat, per
orientar-se en el pla real, la impossibilitat d'entendre o
fer plans. L'anàlisi visual és inadequat (es queden mirant
una zona, però no poden veure tot el conjunt). Encara que
falla la memòria visual, en molts casos es manté la memòria
auditiva.
|
Tractament
Habitual |
El tractament és neurològic
|
|
|
Nom |
ANOSOGNÒSIA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És una falla del
coneixement, a causa de lesions o problemes neuronals. Es
típica de lesions en la part dreta.
|
Tractament
Habitual |
El tractament és neurològic
|
|
|
Nom |
AGORAFÒBIA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
Aquesta fòbia es
caracteritza pel temor als espais oberts. És la por
exagerada a sentir-se desprotegit en entorns, que no li
ofereixin la protecció que sent en els espais domèstics.
Sol anar aparellada amb la fòbia
oposada, la claustrofòbia i depenent del nivell, pot
comportar des de la dificultat per utilitzar transports
públics, fins a la incapacitat per sortir de casa, de
vegades durant períodes molt prolongats. No en tots els
casos hi ha una crisi d'angoixa prèvia a l'aparició de
l'agorafòbia.
Cal tenir en compte que hi ha
persones que sense estar malaltes, poden tenir aprensió a
viatjar en determinats mitjans de transport públic.
|
Tractament
Habitual |
El tractament és psicològic,
encara que en ocasions pot requerir tractament psiquiàtric i
l'ús d'ansiolítics.
|
|
|
Nom |
AGRAFIA FONOLÒGICA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És la dificultat per a
l'escriptura a causa d'una lesió.
La agrafia fonològica, es
caracteritza per: Dificultat per a l'anàlisi del que s'acaba
de sentir, dificultat per escriure logo-toms (paraules sense
sentit però que poden escriure), poder escriure el que
recorden, però no paraules inventades.
|
Tractament
Habitual |
El tractament és neurològic
|
|
|
Nom |
AGRAFIA PROFUNDA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És la dificultat per a
l'escriptura a causa d'una lesió.
Provoca: No poder escriure
logo-toms, escriure més fàcilment paraules concretes (ex.
butaca), que abstractes (ex. calor), fallar en l'escriptura
de verbs i preposicions, incapacitat per lletrejar,
paragrafies semàntiques (canviar una paraula per una altra).
|
Tractament
Habitual |
El tractament és neurològic
|
|
|
Nom |
AGRAFIA SUPERFÍCIE
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És la dificultat per a
l'escriptura a causa d'una lesió.
Produeix: agrafies de superfície
o ortogràfiques (es perden les grafies ortogràfiques)
|
Tractament
Habitual |
El tractament és neurològic
|
|
|
Nom |
ALCOHOLISME
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
Aquest trastorn es produeix
quan el mal hàbit de la beguda, ha assolit un nivell, que
dóna lloc a problemes psicològics, somàtics i conflictes en
les relacions personals i professionals.
Els trastorns somàtics que
produeix són:
- Tremolor distal. - Hepatopatia. - Circulació
col·lateral
abdominal. - Impotència sexual, etc.
Els trastorns psicològics són:
- Estat d'ànim depressiu.
- Estat d'ànim agressiu.
- Disminució de la capacitat d'atenció.
- Disminució de la capacitat de reacció.
- Invalidació per a la realització de tasques.
En alcohòlics crònics, pot
presentar hipoglucèmia alcohòlica i trastorns neurològics.
Pot produir-se també La síndrome amnèsic o de Korsakoff (Veure
amnèsia)
|
Tractament
Habitual |
En la major part dels casos,
es requereix efectuar una desintoxicació mitjançant ingrés
hospitalari.
Posteriorment, en funció del
grau de beguda i els danys neuronals, pot requerir
tractament neuropsiquiàtric i farmacològic amb el suport de
teràpia psicològica. |
|
|
Nom |
ALGOLAGNIA (SADOMASOQUISME)
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És un trastorn de la
conducta sexual, on es busca la percepció del dolor i la
humiliació, de forma activa (sadisme) o passiva
(masoquisme). És habitual, que ambdues alteracions de la
relació, es donen en la mateixa persona i hi ha una major
freqüència en el sexe masculí.
L'autèntica dimensió del
problema, comença quan resulta imprescindible provocar o
rebre dolor per experimentar plaer. En la major part de
casos, queda relegat a la pura imaginació o bé a la
utilització d'insults, vestimentes, etc. Però sense
repercussió física.
En determinats casos pot tenir
repercussions fora de l'àmbit sexual i aplicar conductes
sadomasoquistes a totes les àrees de la vida.
En els comportaments de sadisme
pot existir, no sempre, certa connexió amb els trastorns
socials de personalitat. En general no tenen altres
patologies psiquiàtriques associades.
|
Tractament
Habitual |
És poc freqüent que els que
el pateixen, acudeixin a la recerca d'ajuda, però si ho fan
el tractament pot ser psiquiàtric i/o psicològic, en funció
de les patologies associades, si n'hi ha.
|
|
|
Nom |
ALÈXIA AGRAFIA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És un trastorn neurològic,
que consisteix en la pèrdua de la capacitat d'escriure.
A la alèxia agrafia, el trastorn
sol produir-se per lesions a la zona de Degerin, que
provoquen dificultat tant per llegir com per escriure. |
Tractament
Habitual |
El tractament és neurològic
|
|
|
Nom |
ALÈXIA AMB AFÀSIA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És un trastorn neurològic,
que consisteix en la pèrdua de la capacitat d'escriure.
Aquest tipus de alèxia,
acompanya les diferents zones d'afàsia, (fase de Broca,
semàntica)
|
Tractament
Habitual |
El tractament és neurològic
|
|
|
Nom |
ALÈXIA ESPACIAL
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És un trastorn neurològic,
que consisteix en la pèrdua de la capacitat d'escriure.
Està relacionat amb defectes en
la captació de l'espai.
|
Tractament
Habitual |
El tractament és neurològic
|
|
|
Nom |
ALÈXIA PURA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És un trastorn neurològic,
que consisteix en la pèrdua de la capacitat d'escriure.
En l'alèxia pura, l'afectat,
podrà llegir, però no podrà escriure.
|
Tractament
Habitual |
El tractament és neurològic
|
|
|
Nom |
ALEXITÍMIA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És un trastorn en què el
subjecte perd la capacitat conceptual desenvolupada per
tenir consciència del seu estat.
En ser preguntat pel seu estat,
l'afectat per aquest trastorn, donarà explicacions mancades
d'emoció i faltes d'imaginació. Per exemple dirà que s'ha
aixecat a les vuit del matí, però no com se sentia.
|
Tractament
Habitual |
Depenent dels trastorns
associats, es decidirà si es requereix teràpia psicològica o
psiquiàtrica i farmacològica.
|
|
|
Nom |
AL·LUCINACIONS
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
Les al·lucinacions,
consisteixen en la percepció d'objectes inexistents.
Han de complir tres requisits:
- Procedir de l'exterior
- Manca d'objecte real de percepció
- Manca de consciència de la malaltia de l'afectat, respecte
a l'al·lucinació.
La qualitat, to, aspecte de la percepció
al·lucinatòria, han de complir amb les mateixes
característiques que si fos real. No ha de ser una percepció
real. L'individu ha de tenir la certesa que aquella
percepció és real.
Quan existeix la certesa que hi
ha al·lucinacions, ens posarà sobre la pista de:
- Alteracions orgàniques.
- Alteracions originades per algun tipus d'epilèpsia.
- Alteracions produïdes per tumors en el lòbul frontal.
|
Tractament
Habitual |
El tractament serà
neurològic, psiquiàtric o neuropsiquiàtric.
|
|
|
Nom |
AL·LUCINACIONS
EXTRACÀMPIQUES
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
Les al·lucinacions
extracàmpiques, consisteixen en la percepció d'una persona o objecte
fora del camp visual, (per exemple darrera), o també a
través d'un canal que no és l'adequat. Per exemple tenir la
sensació de veure pels peus, o bé "veure" olors, o "sentir"
sabors.
Aquest trastorn està gairebé
exclusivament associat a l'esquizofrènia.
|
Tractament
Habitual |
El tractament és psiquiàtric
i farmacològic a la major part de los casos.
|
|
|
Nom |
AL·LUCINACIONS INDUÏDES
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
Per al·lucinacions induïdes,
s'entenen totes aquelles que són conseqüència de la privació
sensorial. Si existeix la privació d'algun sentit, és
habitual que es produeixin al·lucinacions. Per exemple una
persona a qui hagin operat de la vista i hagi de dur
embenats els ulls durant un temps, pot patir fenòmens
al·lucinatoris visuals.
|
Tractament
Habitual |
En els casos en què sigui
necessari, el tractament serà neurològic, psiquiàtric o
neuropsiquiàtric.
|
|
|
Nom |
AL·LUCINOSIS
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
Aquest trastorn
al·lucinatori, compleix només dues de les regles de les
al·lucinacions, per exemple s'ensuma alguna cosa que sembla
autèntica, de manera que compleix amb la percepció externa.
Compleix també amb la segona condició, ja que no existeix
objecte real. Però no compleix amb la tercera, ja que el
subjecte sap que no és real, és conscient de la seva
malaltia.
Les causes poden ser:
Tumors cerebrals.
- Epilèpsies.
- Intoxicacions per ingesta de narcotics o beguda, (la beguda
és la causa més freqüent). De fet en els casos en què es
porta molt de temps bevent, pot produir una intoxicació
crònica, que condueix a la Al·lucinosi Alcohòlica de
Wernicke, on poden produir al·lucinacions auditives
de forma espontània, fins i tot sense haver-hi síndrome
d'abstinència.
L'individu no està obnubilat. No
hi ha confusió de consciència.
|
Tractament
Habitual |
Se sol solucionar amb
tractament psiquiàtric o neuropsiquiàtric.
|
|
|
Nom |
AMNÈSIA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
L'amnèsia consisteix en
llacunes de memòria, en la pèrdua dels records totalment o
parcialment o en la incapacitat de fixar nous materials en
la memòria.
Des del punt de vista
semiològic, es divideixen en tres grups:
- Anterògradas: No
hi ha capacitat per incorporar noves experiències en la
memòria, a partir del moment en què s'ha produït el trastorn
de memòria immediata o recent.
- Retrògrades: Incapacitat per recordar coses
que prèviament sabien.
- Llacunes: El període de pèrdua de memòria
afecta un determinat espai de temps.
Les amnèsies poden ser de dos
tipus:
1 Orgàniques:
Axials (Les que afecten estructures necessàries per a la
fixació de dades en la memòria) i corticals (Les que
afecten àrees del cervell que actuen com a zones
d'emmagatzematge).
2 Afectives: El trastorn de memòria està
provocat per una tonalitat emocional molt intensa, que
pertorba la fixació o l'evocació.
Les amnèsies estan relacionades
amb diverses patologies com histèries de dissociació,
epilèpsies, intoxicacions i problemes orgànics cerebrals.
Clínicament es classifiquen en:
- Amnèsia global
transitòria, on hi ha la pèrdua de memòria de manera
aguda amb una durada de diverses hores, que rarament superen
les 24 hores. - Amnèsies posttraumàtiques on
es presenta una pèrdua de la memòria, com a causa d'un
traumatisme cranial. - Síndrome amnèsic de Korsakoff
on es conserva la memòria immediata i la memòria recent està
molt afectada i es conserva la memòria remota, però està
molt anul·lada la retrògrada. solen afegir confabulacions i
falsos reconeixements. No sol haver-hi deteriorament
intel·lectual. Entre les múltiples causes que poden provocar
aquesta síndrome, s'inclouen la deficiència de tiamina,
bevedor crònic, trastorns cranials, encefalitis víriques
i tumors cerebrals
|
Tractament
Habitual |
El tractament, en molts
casos hospitalari, serà mèdic, psiquiàtric o neuronal, en
funció del quadre a tractar
|
|
|
Nom |
ANGOIXA (NEUROSI D'ANSIETAT - CRISI D'ANGOIXA)
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
En la crisi d'angoixa, tots
els símptomes de l'ansietat, apareixen de manera brusca i
amb una ràpida progressió.
Provoca sensacions de embogiment
o sensacions d'ofec o ambdues alhora.
Les causes habituals són:
- L'ansietat generalitzada
arriba al seu punt crític.
- Una malaltia orgànica, provoca l'alliberament excessiu
d'adrenalina.
La simptomatologia habitual
d'aquest trastorn és:
- Nerviosisme.
- Inquietud.
- Preocupacions constants.
- Sobrecàrrega tensional.
- Problemes psicosomàtics: Taquicàrdia, dolor abdominal,
vertígens, sudoració, ofec, etc.
|
Tractament
Habitual |
Teràpia psicològica incloent
dins la mateixa, tècniques de relaxació i / o hipnosi.
Pot requerir tractament
farmacològic amb ansiolítics.
|
|
|
Nom |
ANGOIXA (NEUROSI D'ANSIETAT - TRASTORN D'ANGOIXA)
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
En els trastorns d'angoixa,
hi ha pocs punts en comú amb l'ansietat generalitzada.
No es troben causes.
Sembla probable l'existència
d'un factor genètic. A la descendència solen trobar-se els
mateix problemes o depressions endògenes.
|
Tractament
Habitual |
El tractament és
farmacològic. Se solen utilitzar determinats antidepressius.
|
|
|
Nom |
ANHEDÒNIA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És la incapacitat per sentir
plaer. Res sedueix la persona. Res provoca interès. Cap
situació és divertida o atraient. Hi ha una sensació
d'absolut avorriment. No apareix cap estímul.
És un trastorn associat a
malalties com l'esquizofrènia o la depressió crònica. Pot
produir-se també després d'abandonar el consum
d'amfetamines.
En casos excepcionals, pot
formar part d'un caràcter.
|
Tractament
Habitual |
El tractament és psiquiàtric
i farmacològic.
En alguns casos pot resultar
d'utilitat la teràpia psicològica.
|
|
|
Nom |
ANOMIA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
Alta disminució de
vocabulari a l'hora de parlar. Incapacitat per trobar la
paraula que es pretén dir.
És conseqüència d'afàsies
|
Tractament
Habitual |
El tractament és neurològic
|
|
|
Nom |
ANORÈXIA PRIMÀRIA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
El inici de la malaltia sol
sorgir entre els 12 i els 30 anys, tot i que la tendència en
els darrers anys ha estat d'augment en l'edat, per la qual
cosa es troben casos en persones de 40 a 50 anys.
La simptomatologia habitual consisteix en:
- Alteració de la imatge corporal.
- Por a l'augment de pes.
- Amenorrea.
- Pèrdua almenys del 25% del pes adequat per edat, complexió
i alçada.
- Increment del borrissol corporal.
- Pèrdua de cabell.
- Problemes de genives amb disminució de la fixació dental
Estadísticament, apareix més en les dones.
|
Tractament
Habitual |
Teràpia psicològica i
hospitalització, en els casos en què hi hagi una pèrdua de
pes que ho requereixi, a criteri del metge.
La teràpia psicològica a utilitzar, serà la més adequada en
cada cas: Conductista, psicoanalítica, humanista. Sol
respondre molt bé a les teràpies en què s'utilitza la
hipnosi.
|
|
|
Nom |
ANORÈXIA SECUNDARIA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És quan sorgeix l'anorèxia
com a conseqüència d'una altra malaltia, com ara les
endocrinopaties.
|
Tractament
Habitual |
Quan la malaltia principal
remet, desapareix també l'anorèxia.
|
|
|
Nom |
ANORGÀSMIA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
Consisteix en la
incapacitat, per part d'una dona, per arribar a l'orgasme o
tenir una extrema dificultat per aconseguir-ho.
Si l'orgasme no ha existit mai, fins i tot amb la
masturbació, pot ser degut a un problema orgànic.
Poden existir factors culturals, hi ha cultures on es diu
que l'orgasme femení no existeix.
Pot ser no real, per exemple per falta d'entesa amb la
parella.
|
Tractament
Habitual |
El tractament és mitjançant
teràpia psicològica i/o sexològica, exceptuant els casos
de problemes orgànics, on es requereix tractament mèdic.
|
|
|
Nom |
ANOSOGNÒSIA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
Aquest trastorn, produeix la
manca de consciència d'una part del cos, generalment
paralitzada. (Ex. El subjecte ignora que té una cama
paralítica).
Poden estar implicats mecanismes defensius de negació.
(negació a acceptar la situació) i també mecanismes
orgànics, (lesions neurològiques, que alteren la vivència de
la malaltia).
|
Tractament
Habitual |
El tractament serà
neurològic o psicològic en funció de les causes del
problema. De vegades són necessaris ambdós
|
|
|
Nom |
ANSIETAT (NEUROSI D'ANSIETAT)
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És un estat emocional, en el
qual el subjecte se sent tens, atemorit i alarmat de manera
desagradable i acompanyat generalment de repercussions
somàtiques. Quan hi ha un estímul que la produeixi,
objectivament, no tindrà la magnitud necessària per
desencadenar el quadre. La sensació de temor indefinit, és
desproporcionada davant les situacions que s'intueixen com
de perill.
Hi ha inquietud motora, hiperactivació i hiperprosèxia.
Comporta una acceleració dels processos mentals, aquest
signe pot servir de barem en els processos inicials.
Si el quadre d'ansietat continua creixent, arriba un punt en
que bloqueja la capacitat de triar les decisions adequades.
Pot anar aparellada amb trastorns de tipus somàtic diversos,
a tall d'exemple:
- Taquicàrdia.
- Dispnea.
- Sequedat de boca.
- Precordiàlgies.
- Ardor d'estómac.
- Espasmes abdominals.
- Diarrees.
- Vòmits.
- Molèsties urinàries.
- Impotència.
- Anorgàsmia.
- Ejaculació precoç.
- Rubor.
- Pal·lidesa.
- Sudoració.
- Caiguda de cabell.
- Palpitacions.
- Constricció de coll.
- Dificultat respiratòria.
- Debilitat a les cames.
- Vertigen.
- Formigueig.
És un dels trastorns més comuns i importants en l'ésser
humà. Si es tracta en els seus inicis, sol remetre amb
relativa facilitat.
A més del propi trastorn en si, algunes malalties com
hipertiroïdisme, depressió i esquizofrènia, poden provocar
quadres d'ansietat.
|
Tractament
Habitual |
Teràpia psicològica incloent
dins la mateixa, tècniques de relaxació i/o hipnosi.
Pot requerir teràpia farmacològica amb ansiolítics.
|
|
|
Nom |
APRÀXIA CONSTRUCTIVA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
Les apràxies, són
alteracions en la realització, degudes a lesions en el
cervell. En el cas de la constructiva, la falla es produeix
a l'hora de reproduir un model gràfic. És un dèficit
específic en el pas de la percepció visual a l'acció.
|
Tractament
Habitual |
El tractament és neurològic
|
|
|
Nom |
APRÀXIA IDEATÒRIA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
Les apràxies, són
alteracions en la realització, degudes a lesions en el
cervell. En el cas de la ideatòria, suposa l'alteració en la
realització d'un acte complex de la successió lògica i
harmoniosa dels diferents gestos elementals, quan tracten de
realitzar correctament. Falla el pla de l'acció i hi ha
perseveracions.
|
Tractament
Habitual |
El tractament és neurològic
|
|
|
Nom |
APRÀXIA IDEOMOTRIU
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
Les apràxies, són
alteracions en la realització, degudes a lesions en el
cervell. En el cas de la ideomotriu, consisteix en el fracàs
a l'hora de realitzar gestos simples d'ordre o d'imitació,
fallant especialment aquests últims. No poden realitzar
correctament gestos de valor expressiu (per exemple: dir
adéu amb la mà), gestos simbòlics convencionals (Ex.:
salutació militar, gestos descriptius de la utilització d'un
objecte (Ex.: Evocar el gest de tallar amb unes tisores
sense tenir-les), imitació de gestos sense significat
concret (Ex.: Si se'ls fa un gest qualsevol no el podran
copiar correctament)
|
Tractament
Habitual |
El tractament és neurològic |
|
|
Nom |
APRÀXIA MELOCINÈTICA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
Les apràxies, són
alteracions en la realització, degudes a lesions en el
cervell. En el cas de la melocinètica, hi haurà la
dificultat o impossibilitat de construir melodies cinètiques.
|
Tractament
Habitual |
El tractament és neurològic |
|
|
Nom |
APRÀXIA VESTIT
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
Les apràxies, són
alteracions en la realització, degudes a lesions en el
cervell. En el cas de la del vestit, hi haurà la dificultat
o impossibilitat de vestir-se correctament, tant per
problemes espacials (Ex: posar-se la roba a l'inrevés) o
problemes de planificació (Ex: Posar-se diversos parells de
mitjons).
|
Tractament
Habitual |
El tractament és neurològic |
|
|
Nom |
APROSÈXIA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És un trastorn de l'atenció.
En aquest cas l'individu, ha arribat a l'extrem màxim, ja no
presta cap atenció. La seva capacitat és absolutament
nul·la.
L'origen dels trastorns d'atenció són múltiples. Poden ser
causats per lesions cerebrals que provoquen la pèrdua de
l'estat de vigilància. També pot ser provocats per l'apatia
i falta d'interès com a conseqüència de depressions i
esquizofrènies tendents a l'autisme o al dèficit
intel·lectual propi de la oligofrènia i de les demències.
|
Tractament
Habitual |
El tractament, pot ser
neurològic, psiquiàtric, farmacològic o psicològic i també
combinacions d'ells, en funció de l'origen i la causa.
|
|
|
Nom |
APROSÒDIA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És un estat emocional en què
el subjecte pateix la pèrdua de l'afectivitat en el
llenguatge.
Està produït per la malaltia de Parkinson o per lesions en
l'hemisferi no dominant (dret)
|
Tractament
Habitual |
El tractament, si n'hi ha,
és neurològic i farmacològic.
|
|
|
Nom |
ASIMBÒLIA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És un tipus d'agnòsia, on la
percepció del dolor es redueix o suprimeix, (Ex: el frec
d'unes sabates que arriba a produir una ampolla i l'afectat
no ho percep)
Encara que la causa generalment és neuronal, pot donar-se
també en psicòtics i autistes.
|
Tractament
Habitual |
El tractament serà
neurològic o psiquiàtric i farmacològic.
|
|
|
Nom |
ASOMATOGNÒSI
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
També anomenat
asomatognòsia. És un trastorn que produeix, en qui el
pateix, la sensació de desaparició total o parcial del cos
(per exemple: poden explicar que no tenen fetge). És típic
en depressius.
Hi ha un estat conegut com a síndrome de Cotard,
on el depressiu, (generalment d'edat avançada), per exemple
pot dir: "No tinc gana, perquè no tinc estómac". Arribarà un
moment en què anirà "perdent" tantes coses, que creurà que
ha mort i fins i tot a la qual creença que l'haver passat la
mort, s'ha convertit en immortal.
|
Tractament
Habitual |
Tractament psiquiàtric i
farmacològic.
|
|
|
Nom |
AUTISME
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És la tendència a abandonar
les relacions personals, les amistats, la parella. El malalt
es tanca progressivament a tota mena de relació.
És símptoma d'algunes esquizofrènies.
|
Tractament
Habitual |
Tractament psiquiàtric i
farmacològic.
|
|
|
Nom |
AUTOSCÒPIA
Tornar
al menú
|
Característiques i Simptomatologia |
És una forma d'al·lucinació,
on el que la pateix, es veu a si mateix al davant. Sol durar
uns segons.
A la base d'aquest trastorn, poden existir diverses causes,
que van des tumors cerebrals, epilèpsies, esquizofrènies,
histèries i crisi de migranyes. |
Tractament
Habitual |
El tractament serà l'adequat
en funció de la causa i ha de ser decidit pel facultatiu que
s'ocupi del pacient, ja que pot ser farmacològic, quirúrgic,
psiquiàtric o neurològic.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Gabinet de Psicologia i
Salut de Montse Valls i Giner
Powered by
Monvall.com |
|